Com ha canviat i perquè

Els canvis que ha patit l’illa de Mallorca els darrers cent anys han estat destacables pel que fa a la seva activitat empresarial, mentre que en el vessant social trobem que els estrangers residents a la zona han experimentat un augment important, majoritàriament anglesos i alemanys, i la població autòctona envelleix.

Referent als seus habitants, l’illa ha passat de tenir uns 248.259 habitants l’any 1900 als 869.067 l'any 2010, amb una densitat de 257 habitants/km². L’increment de la seva ciutadania es deu prioritàriament a factors com ara el canvi d’una activitat empresarial basada en l’agricultura i el comerç emmarcats dins el sector  primari, vers  el sector terciari  amb el turisme i els serveis com a màxims exponents, així com la presència d’estrangers resident  permanentment a  la zona,  que representen el 19,5% de la població. A més a més, el turisme durant els mesos d'estiu pot aportar un augment de la població al voltant d'uns sis milions de ciutadans. Aquest augment espectacular de la població aportarà problemàtiques com ara residuals, de consum, urbanisme, pol.lució i la immigració, com a eixos vertebradors dels canvis socials.

Dins els canvis en l’activitat econòmica, hem de destacar l’augment del terreny destinat a les pastures dins el període del 1860 al 1960, amb prop d’un 60% de terreny conreable de l’illa. Aquest augment però, experimentarà una davallada entre els anys 1984 i 1982 arribant a ocupar tan sols el 46’5% de terra útil. Aquests canvis posen de manifest el canvi de l’activitat empresarial, amb l’afegit de la pressió constant dels preus del sòl urbà, fent que l’agricultura tradicional mallorquina experimenti un col·lapse en  benefici del turisme, les explotacions hoteleres i el sector serveis. 

 Salines en explotació a Punta Volantina.

En relació  a la fisonomia típica de Mallorca, aquesta s’ha traduït en una gestió i ordenació de l’espai insular amb una estructura territorial a on els terrenys al litoral esdevindran valoritzats a l’alça per davant dels destinats a pastures i conreus a partir de l'any 1980. Aquest fet transformarà la línia costanera de Mallorca  en una massificació de construccions  destinades a particulars i grans corporacions hoteleres, que afectarà per una banda amb un augment demogràfic a les zones costaneres i per l’altra, en greus impactes mediambientals i de sobreexplotació. Dins aquest apartat podem fer constància de  l' especulació urbanística present a la zona, amb imputacions d'alts càrrecs del govern balear i una destrucció de zones protegides en benefici d'especuladors i empreses constructores.  

 Platja de s'Arenal anys 80.

L'augment espectacular del sector de la construcció va portar a molts ciutadans establir-se a Mallorca en visualitzar unes expectatives de futur pròsperes i de llarga duració, arribant a comptabilitzar-se gairebè 5000 empreses dedicades a aquest negoci l'any 2008. Malauradament i amb la davallada dins aquest sector, moltes d’aquestes persones es veuen abocades a treballar en l’economia submergida als mesos d’estiu o reben prestacions de subsidi, augmentant les diferències entre classes socials i al mateix temps convertint-se en un greu problema per les administracions públiques i estatals al no poder donar una sortida laboral eficient per aquest col·lectiu.

En el vessant social i cultural, els canvis experimentats per la societat mallorquina han estat majoritàriament en el sector educatiu. Amb un increment dins les aules d’un alumnat majoritàriament estranger, les dificultats, reptes i problemàtiques per atendre la diversitat han portat als docents mallorquins ha una cerca de recursos i actuacions per una millora dels resultats educatius. Fora bo ressaltar el fet de que l’illa de Mallorca presenti un alt índex d’abandonament i fracàs escolar. Tanmateix això suposa que el català, llengua vehicular a l’educació des de fa tres anys, tan sols sigui utilitzat, escrit i llegit per un terç de la població.

En resum,  podem afirmar que el creixent augment demogràfic a Mallorca, ha desplaçat l'activitat empresarial d'anys ençà per donar pas a un sistema productiu basat en el turisme i la construcció, donant pas a tot un seguit de problemes mediambientals i socioculturals, que necessiten de la implicació de les institucions i organismes governamentals per donar-hi una solució contundent i efectiva.

Fonts informació:
http://www.ine.es/jaxi/tabla.do